Sant Carles Borromeo

Resum històric de la vida de Sant Carles

Carles Borromeo neix al Castell de Roca d’Arona, tocant al llac Major, el 2 d’octubre del 1538. La vida de Carles experimenta un tomb inesperat quan el seu oncle matern Giovani Angelo de Mèdici, es elevat al pontificat amb el nom de Pius IV, el Nadal de 1559. Rep els ordres sagrats l'any 1558 i al cap de poc és ordenat prevera i consagrat bisbe, i a la edat de vint-i-un anys és nomenat cardenal. En una de les coses en què Carles fa més costat al papa Pius IV és en la represa del Concili de Trento, que des de fa deu anys que ha quedat interrompuda. Instal·lat en la seu de Sant Ambròs, Carles es converteix en el prelat que es pren seriosament les orientacions del Concili de Trento i s'esforça a posar-les en pràctica d’una manera tan modèlica que l’ambaixador venecià a Roma proclama davant del Papa que l’exemple de Borromeo té més valor que tots els decrets del Concili de Trento.

Carles Borromeo té la ferma convicció que l’estat deplorable en què es troba bona part del clergat de la seva època es deu a la manca d’una formació adequada dels aspirants a rebre els ordes sagrats per assegurar la formació intel·lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci. Per això, atenent-se a les directives donades pel Concili, estableix l’obligació de constituir a cada bisbat un seminari destinat a assegurar la formació intel·lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci.

Dirigeix la contrarreforma a Suïssa i reforma la seva diòcesi de Milà. Ordena la creació de les primeres escoles parroquials d'Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, és molt popular, particularment després de la pesta del 1576. Davant la impotència de les autoritats civils per a fer front a l’externsió de l’epidèmia, estableix un pla sanitari i pastoral, per posar remei als estralls de la pesta.

En diverses ocasions topa amb el virrei hispànic Felip II de Castella, sota el domini del qual resta el Milanesat (1579).

L’any 1584, torna a Milà, i després d’una visita pastoral i començar a presentar símptomes d’esgotament, es veu obligat a parar-se a Arona, al noviciat del Jesuites, afectat d’ un excés de febre. El 2 de novembre arriba mig moribund a Milà, i durant la nit del 3 al 4 mor després de rebre els darrers sagraments.

L’1 de novembre del 1610 el Papa Pau V l’eleva a la santedat.

Resum històric de la parròquia

La parròquia està dedicada a Sant Carles Borromeo

Fou arquebisbe de Milà (1560-84) i Cardenal (1560). Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del Concili. Dirigí la contrarreforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant col·legis i seminaris. Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d'Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576. En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic. Escriví nombrosos sermons i instruccions. Canonitzat el 1610, l'Església Catòlica en celebra la festa el 4 de novembre.

Mn. Joaquim Masdexexart és nomenat Capellà Encarrregat de Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo.

En un escrit històric signat el el 7 de setembre 1947 Mn. Masdexexart en fa una resenya dels inicis de les dues parròquies recentment creades: “Primer aniversario de la creación de las Parroquias de San Miguel de los Santos y de San Carlos Borromeo”. En aquest escrit hitòric Mn. Masdexexart en fa un elenc dels inicis d’ambdues parròquies, que havien estat recentment creades, de les quals en va ser “Cura Ecónomo de la Parroquia de San Miguel de los Santos y encargado de la de San Carlos Borromeo, ámbas de esta Ciudad”, nomenat pel bisbe Don Gregorio Modrego el 29 d’agost del 1946. El 20 d’abril del 1947, tigué lloc la benedicció i col·locació de la Primera Pedra del Temple parroquial pel bisbe Don Gregorio Modrego.

El març de 1949 fou nomenat el primer rector Mn. Dionis Soler (1948-1982), que juntament amb els arquitectes Antoni Fisas i Albert Argimón, portaren a terme la construcció del temple actual, inaugurat al març del 1970.

Casulament és donà la circunstancia de que les dues parròquies van ésser dirigides per els mateixos arquitectes Fisas i Arguimón.

Han estar Rectors els Mns. Esteve Arrese (1982-2000); Mn. Josep Cortina (2000-2010); Mn. Jesús Sanz, com Administrador i P. Victor Barrallo, Vicari (2010-2013).

El 4 de novembre del 2013, la Parròquia de Sant Carles, inicià un projecte pastoral renovador, i tornà a constituirse l’Agrupació amb la Parròquia de Sant Miquel dels Sants, totes dues del mateix arxiprestat de Gràcia.

D’aquesta conjuntura pastoral en surt l’agrupació parroquial Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo. Essent Rector, Mn. Antoni Babra, amb comunió al càrrec de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants.

Festes principals

El 4 de novembre, Sant Carles

Delimitació territorial

Carrers Encarnació, Secretari Coloma, Providència, Sardenya, Taxdirt, Pare Láinez, Hipólito Lázaro, Travessera de Gràcia, Torrent de les Flors Bruniquer i Joan Blanques.

Acció Pastoral

• Pastoral infantil: Catequesi d'infants: dijous de 18 a 19 hores
• Pastoral d’adults: Pastoral amb dos grups setmanals

Grups amb finalitat religiosa

• Reunions comunitàries: cada dilluns de 20,30 a 22 h El darre diumenge de mes es dedica als matrimonis
• Accions culturals com ara conferències, video-forums, teatre, visites culturals, exposicions, concursos, debats, etc

Altres grups amb una finalitat no-religiosa

Centre social “Foc Nou”: està adosat al temple i és un mitjà per realitzar diverses activitats culturals, socilas i recreatives per a la parròquia i el barri

Acció solidària

• Càritas parroquial: despatx un cop per setmana. Dimecres de 10.30 a 13.00 h
• Assistència social
• Ajuda a gent gran
• Formació social i xerrades

Infraestructura

• Preveres: El rector Mn. Antoni Babra i Mn. Ramón Tarres.
• Consell Pastoral: Format per 14 persones
• Equip de Litúrgia: Format per 8 persones.
• Pastoral de la Salut: Equip format per 7 persones
• Acolliment de promesos: Ho fa un matrimoni i el rector

Consell Pastoral Arxiprestal

Un representat de la Parròquia